Hem començat sortit de La Vola per anar direcció a Vidrà, un inici amb una pluja fina i a cops més forta però tampoc res fora del normal, uns corriols ciclables i "guapos" per anar a parar a una primera pjada de lloses en que hem hagut de posar el peu a terra, tot seguit em passat per corriols i pista estreta per arribar a la temuda "cuesta de la muerte", unes pendents del 20 al 29% però al menys jo l'he pujada tota amb la MTB, ciclable, amb un bon ferm.
En Pepe i el mestre Miquel al seu darrera sempre vigilant-lo i controlant-lo en ple esforç a la tamuda "cuesta de la muerte"
D'aqui una bona baixada fins Vidrà on em esmorçat a la fonda on haviem de segellar.
Des de Vidrà em pujat a Milany, dir que aquesta ha estat més llarga que la cuesta i potser tant o més dura que la anomenada, ciclable amb pedres i basses però bé.
La questió ha estat baixar de Milany, roderes dels 4x4 han destroçat el camí i totes plenes d'aigua i fang
La baixada de ràpida que es presentava ha estat lenta, a més ens ha començat a ploure però al final hem arribat Sta.Mªde Besora, d'aqui per carretera i per corriols fins a St.Quirze de Besora on decidim no dinar ja que la tempesta de llamps i trons s'acosta i té mala pinta, per tant decidim el més ràpid possible fugir i anar direcció a Alpens.
Quan ha començat a ploure ens hem refugiat sota uns inmensos faigs.
L'arriba a Alpens ha estat tot una aventura, el cami era plé, quan dic ple es ple de fang, basses i amb un pedelar molt cansat ja que arrossegues molt fang i costa moltissim pedelar, a més les lloses eren impossibles de pujar i alguns trams els hem fet a peu, es aqui on han aperegut les primeres incidencies amb les cadenes de les bikes ja que ens xupaven el plat i es tenia d'anar molt en cuidado de no trencar-la, jo crec i per mí i per tots que la "cuesta de la muerte" ha estat arribar a Alpens, sobretot els ultims km, fets a peu en alguns trams.
Arribem a alpens, segellem i berenem a 2/4 de 6 a la Fonda Alpens, un bon entrepà ens ha servit per recuperar forces i ens ha animat per afrontar els ultims 20 kms fins a Sta Eulalia de Puig Oriol on tenim la casa rural.
Aquests ultims 20 km no han estat fàcils, jo diria que dificils i durs, doncs ens hem tornat a trobar amb el maleit fang, oli a la cadena per evitar els xupats, bicis dins els rierols en que l'aigua baixa amb una força increible.
En Marcos, en l'últim esforç.
En fi, dia dur, sobretot per culpa del maleit fang, en arribar manguera per netejar les bikes i dutxa calenta.
Incidencies: Fang, molt de fang.
Recorregut: 86,39km, 2.639 m de desnivell positiu, 5.642 cal consumides i 7h 50 min al damunt de la nostre bike.
He menjat una barreta energètica, un entrepà d'embotit a Vidrà i un entrepà de beicon amb formatge a Alpens, tres coca coles i un bidó i mig d'aigua.
waw!!! deu ser brutal, ja me ensenyaras les fotus de tota la ruta d avui i a ahir.
ResponEliminaQue vagi be dema!!
Per cert a quina hora tornes??