Muntanya del Congost

Avui hem canviat el dia de sortida, un dijous en que tot semblava tranquil i plàcid fins que en Miquel m'ha dit que fariem corriols i via ferrates i més coses, inclús portage......

Uff, davant tanta informació pedalem direcció Sant Matí per començar a enfilar-nos pel dipósit de l'aigua de Bordils, pista estreta fins Sant Martí i llavors un petit corriol fins cementiri de Juià.

Ens endinsem al bosc de Juià direcció cap a Celrà, corriol de pujada, baixada i ja ens plantem a un pujador dur on les escultures de la illa de Pascua també són presents a Celrà, o si "mohais", molt, molt curiós, un altre dia ja en treuré fotos.
Seguim pujant la pista cap a Sant Miquel per desviarnos i baixar cap a  Can Güeito i Veray per començar a anar a buscar la pista de pujada que hi ha darrera la Repsol.

Comencem la pujada, ritme tranquil, fins aquí i sembla que no haguem fet res, ja en portem uns 60 min pedalant, quan després d'una estoneta pujant en Miquel diu, s'ha acabat i toca caminar.....
Un corriol tapat que es transforma a corriol ple de pedres, troncs, esverdisses que et deixen marcat, només el pas del caçador, un i prou. limita el camí.
La bike, perdó, les dues 29ers a coll, arrossegant-les o en algun moment, molt curt pedalant si es pot dir així.

Això si, les vistes quan ens ho permet, fantàstiques.

Eh, pujada vertical, però vertical.....

Vista panoramica fantastica , part variant

Bé, doncs després d'un quilómetre patejant i finalment per dins una riera, acabem a la pista que ens portarà cap a la Mina Victoria.
La pujada es fa feixuga doncs fa estona que no pedalem, superable, baixada que des de la variant de Girona es veu molt bé i comencem a enfilar el camí de les mines Victoria cap a Sant Miquel.

S'acaba la pujada, en Miquel es posa la jaqueta i toca baixar el camí de Sant Miquel cap a Celrà per fer una tornada plàcida cap a Bordils.

Una bona sortida, practicant de tot, d'aquelles que saps que algun altre dia repetiràs, sol potser difícil però de segur que repatirem, ara bé, ràpid doncs a la primavera ja no es passarà.

En total uns 30 quilómetres i 950 m de desnivell, sense incidencies, sense beure ni menjar....