Ja farà més d'un mes, més ben dit qüasi dos mesos que varem acabar la AVSR, cursa que pel que sembla és un perambul del Iron, això és al menys el que en pensa en Miquel ja que aquest en acabar la cursa més dura del mon això és el que diu tot i no haver fet la AV. però pel que li expliquem ja s'en fa una idea. El caminar es fonamental, aquesta és una de les conclusions, l'altre que l'Iron és dur, has de tenir una mentalitat forta i anar ben preparat.
En definitiva, crec que no mi veuran, mai no es pot dir mai però tinc molts de punts de quedar-me per aquí o anar a un altre lloc.
El mes de Juilol a passat volant, en un obrir i tancar d'ulls, els quilometres recorreguts han estat si fa o no els mateixos que els darrers mesos, el que si ha baixat ha estat l'intensitat, el no tenir res per endevant fa que un es relaxi, no tingui aquell punt de sempre anar a més si no que un pedala com un autòmat i va fent quilómetres.
No he fet cap sortida llarga, be, de fet les llargues les faig un cop per setmana amb la bici de carretera i amb un màxim de 70 kms, que ja és molt per a mi.
La resta han estat sortides amb mtb, algunes d'interessants, d'altres pèssimes, d'aquelles que mes valdria haver-te quedat a casa, algunes amb destroses incloses, raid trencat, neumàtic foradat, perdua de potencia a un fre.....
El GPS Gramin 705 s'ha mort, crec que no té sol·lució o al menys jo no la trobo, estic pensant amb un 1000 o amb alguna altre marca, encara que Garmin té molt de pes.
Per altre banda ja he recuperat la llanda Roval de carbó muntada amb una boixa American Classic QR15 i radis Sapim cx ray, roda que vaig capular a la AV.
També he recuperat alguna sortida amb 26", he sortit amb la Blur i la Scalpel, o si, la primera d'elles, quina il·lusió em va fer, amb algunes modificacions i un conjunt fora de tota estètica però dir-vos que la lefty encara està al seu nivell i la bici és un cohet.
Tinc castigada o endreçada a l'Open, crec que només un parell de sortides i prou, en canvi la Moots en 29" és la que més ha sortit, bona bike, còmode, molt còmode això del titani.
Sortides amb el meu gran, aquest ha après el que és el portage, fent-lo pujar per la font de l'Alau i alguna que altre pujadeta d'aquelles que recordes.
En fi, continuem igual, pedalant que és el que ens agrada, fent les sortides dels dimecres i poqueta cosa més, fa calor, massa i, quan no en fa plou, com avui que plou des de les cinc de la tarda i amb ruixats importants.
 |
| Aprenent a fer el senglar |
 |
| Portage |
 |
| Montigalar |
 |
| Moots = comoditat i rigidessa |
 |
| El continental de 120 Tpi esperrecat totalment |
 |
| Sort que un dia que porto un gel serveix, inclús mel vaig cruspi..... |
Be, be, fent el que toca. Ara el que més interessa és passar-ho be mentre faci tanta calor.
ResponEliminaJa buscarem alguna motivació per tornar a posar la maquina al màxim