Iron Bike 2014

Parlar d'un Iron Bike ja és parlar de coses molt serioses, d'un plantejament completament diferent al que sempre has fet, al menys aquesta és la meva opinió.

Parlar del Iron Bike era un dels temes que últimament havien sortit en les nostres converses, tema que si res més no tots en parlàvem però potser amb una mica d'ironia i d'un tema que tos sabem o al menys aquesta és la meva opinió ens queda lluny, molt no ho sé, però per a mi, si que em queda lluny.

El que sempre ha aixecat la llebre per anar-hi o no, això ja no ho sé ha estat en Josep Mª, ara aquest potser no està en el seu millor estat de forma, això tampoc opino doncs fa temps que no sortim junts però quan estava en el seu millor estat, va deixar passar el tren i, aquest, costa tornar a agafar-lo.
També hi ha un tema important o no, tenim una família i una edat, l'Iron Bike no és fàcil, per això és un "Iron", capacitat de patiment, mal de cames i cos, ser molt fi en el teu material i segurament per que no , tenir una mica de sort i que el temps i d'altres factors et respectin.

Va ser aquest passat divendres quan amb en Miquel varem sortir junts, tant punt va arribar ja em va dir que tenia una bona o mala noticia per comunicar-me així que endavant.

Sembla ser que ja tenim un inscrit a l'Iron Bike 2014, en Miquel ens representarà i sortirà a fer una de les proves mes dures del planeta, al menys pagar ho ha fet, ara caldrà veure si entra a les inscripcions doncs pel que he anat llegint cada país té una representació.
Són crec 7 dies de esforç molt dur al cim o no de la bici, pujant muntanyes pedalant o a peu, passant gana, plorant d'emoció o de patiment, al menys jo de ben segur, ell ja no ho tinc tant clar però el que si està clar és que serà a la sortida de Limone Piemonte.

Conjuntament amb ell també hi seran d'altres cares conegudes i que de ben segur aniran a totes.

Bona sort a tots, el proper 26 de juliol segurament la necessitareu.

Ara només ens caldrà apretar una mica a les sortides que fem conjuntament doncs està clar que amb els 30 kms que podem fer els dimecres no n'hi ha prou, jo sóc de l'opinió que cal una sortida mensual de més de 100 kms, el desnivell ja no el dic però li cal i si es millor en alçada, millor.
Això però és ell qui ho sap millor i sap com es troba, jo només puc dir el que faria jo.

També em sembla que tinc clar que un Iron no l'arribaré a fer mai, tampoc és un dels meus objectius.

Força Miquel, al menys tindràs algú que et farà una petita crònica.