PuigSacalm

Un festiu i amb la colla no deixa de ser un gran dia.

Tot i que ja sabem que cap dels de la colla tenim el mateix nivell, o alguns similar, sortir tots plegats sempre té el seu al·licient, més si la sortida ens la prepara en Ricard, tot pot ser una caixa de sorpreses.

De fet ja només sortir ens va dir que la sortida seria curta de recorregut, vol dir que només en farem una trentena, però segons el que la va penjar al Wikiloc la durada serà llarga, unes 6h.
Aquí, els que anem en bici ja veiem que hi ha quelcom que no cuadra però sempre es té l'esperança de que el que l'ha penjat s'atura molts cops, menja, fa fotos, etc.....

La sortida és a Hostalets de Bas, -3ºC, abrigats per l'ocasió encara que sabem que aquests dies tenim inversió tèrmica, per tant com més amunt anem , més pujarà el termòmetre.
Direcció Joanetes, carretera asfaltada i en bon estat, pujem a un ritme suau doncs en Pepe que és el que està més fluix del grup no segueix.

Semblava que pel que em fet, acabaríem aviat ja que si tot és com el principi ens ho pulim ràpid, però ja un cop deixada la carretera ens comencem a endinsar dins un camí ple de fulles, tardor en estat pur per començar a pujar de mica en mica i fins arribar a un punt on la cosa s'enfila de veritat.

Anem pedalant i si no recordo malament al punt quilómetric 10 arribem a l'alçada de la sortida a peu al Puigsacalm, frontera entre Girona i Barcelona i on aprofitem per menjar quelcom, fem un cafetó amb el noi de la rulotte. Força gent que comença a fer l'escalada al Pic.

Per la nostra banda, tornem a agafar pista i direcció la Grevolosa, on les fagedes i el corriol de baixada és impressionant, alguns tram a peu i lent, ara ja comencem a entendre quelcom.

A mida que es va baixant la temperatura baixa, en Ricard té problemes amb la roda del darrera que li perd aire i el fre del davant li ha perdut oli, de fet és l'única incidència amb els 6 membres de la colla.

Al arribar a les fondalades, el glaç és el protagonista, ja no només als prats, les rieres on l'aigua està estancada estan completament glaçades, sort per nosaltres que només n'atravessem un parell o tres i no ens ha presentat cap dificultat.
La dificultat si que ha estat en pujar la Serra dels Llancers, pujada a peu una estona ja que les cames no responen i de fet tampoc ho pujaríem.

Toca pujar arrossegant la bici

Bona vista des del cim

Sembla fàcil, però no en té res de res, els corriols a peu es van succeint, ja portem força estona amb la bici sota el braç o a l'esquena, per sort, el paisatge s'ho val que si no.....
Anem baixant la Serra i arribem a un Mas abandonat, aquí perdem per uns moments el Track, però com que tenim bona intuïció trobem el corriol, al principi és el corriol, més tard es converteix en una pujada a peu que a més d'un se li fa molt, molt feixuga i pesada.

N'hi ha que optem per fer una curta becaina

uf, ara ja cansa.....

El corriol es llarg, la pujada dura, sobre tot per tenir d'arrossegar la bici però arribem al cim.

Montserrat al fons de la boira

Va, que falta poc..... o no.

En Pepe n'està tip però no té més remei que continuar, ja ens pensàvem que teniem un peu al coll però no és així, queda molta estona a peu i també en bici.
Les vistes al Puigsacalm són per emmarcar.

El PuigSacalm

Si cau, adéu Open

La tònica és la mateixa, pujar, baixar, ciclable, a peu.... fins arribar a l'alçada de pista que ens ha de portar a Falgars, passem prop de l'ermita i continuem direcció a petit municipi, ens esperem a La Coromina, no molta estona ja que sembla que hi ha reunió de molts mascles, no fos cas.

Baixem per la carretera emporlanada fins trobar un trencall on agafem corriol o així ho sembla, de fet anem força perduts pels prats fins tornar a enllaçar amb el track, ara ja no veiem Hostalets, res, arbres, fulles i rieres.
Ens toca tornar a agafar la bici a coll, renoi, si em fet més estona a peu que a cavall, de fet en Miquel diu que és la sortida que més estona a peu a fet mai.
No sabem on anirem a parar però de sobta el terreny on estem ens resulta familiar, i tant, estem al cim de Graus on hi ha el camí ral de Olot a Vic i, mira per on ara el baixarem, buf el que ens va costar de pujar el dia que vàrem fer el Tracks dels Volcans, ho entenem perfectament. pedres i més pedres, aquestes però molt ben posades.

Acabem el camí Ral, perfecte i ja sóm a Hostalets, són les 14h, per tant el del Wikiloc tenia força raó, les cinc hores no ens les ha tret ningú, total per fer uns 34 kms i 1.450 m. No ho direm gaire fort.

La jornada acaba amb un bon dinar per recuperar força, sobretot en Pepe que estava desganat.