El Retorn esperat.

Una entrada així pot ser difícil d'escriure, més que per ser un divendres, per la companyia.

Ahir va ser una sortida especial, vaig quedar amb en Ramon, després d'uns dos mesos sense poder sortir degut a la seva lesió a la mà durant el trancurs de l'Euskadi Extrem, per fi varem poder sortir a pedalar, a més, també s'hi va afegir-hi en Ricard, per tant sortida a Salt amb els dos germans Trasserra.

D'inici sembla que serà una sortida tranquil·la doncs en Ramon no vol forçar la màquina ja que diu que està encara en procés de recuperació, "deu ser mental, per que recuperació física....".

Camí cap a Sant Grau

En fi, en Ricard i ell comencen a pedalar direcció Bescanó, pel carrilet, ritme suau, o no tant, xerrant de diferents temes i com anava tot plegat. No noto res d'estrany a ningú, com si res hagués passat.

Un cop arribem a la sorrera, que ara ja no i és, decideixen pujar direcció Sant Grau per les 3 fonts, jo no sé ni que carai és això, per tant si em diuen per a qui, doncs cap aquí.
Pensava en un primer moment que en Ramon volia pujar, tant tampoc ja que deia que no estava en forma, per tant per començar millor pedalar i fer poc desnivell, però tot el contrari, com més pujada millor i com més pendent també, segons ell varem arribar a una a la part final del 30%, vinga, i qui diu que ha estat dos mesos aturat... Ai Senyor.

Voltar per Sant Grau té el seu encant, més ara a la tardor, però si et fan baixar el corriol direcció Santa Afra, llavors ja es sort el no topar amb cap arrel ni pedra, la baixada, lenta, molt lenta, deu ser per que encara li fan mal els dits, renoi, sort que acaba de sortir de rehabilitació, particularment opino que jo no ho faria, però tothom fa el que vol, la por a caure no l'ha pas perdut i a baixar com dos folls tampoc.

Feia temps que no pedalava per la banda de Sant Grau, m'ha agradat recordar tants corriols, m'ha agradat pedalar amb dos bons companys, de fa temps, des de quan jo pedalava amb una Cannondale Jekyll negre.