Euskadi Extrem I

Comencem el dia malament, ja abans d'anar a dormir l'hotel ens va dir que no ens servirien l'esmorçar a les 7h, ells els dissabtes serveixen a les 8h, per tant no teniem temps ja que la Paloma ens venia a recollir a les 8h precissament.

Així doncs decidim anar a un bar que obre a les 6:30h, obre per obrir ja que d'esmorçar no en tenen gaire res per no dir res, mengem unes torradetes de pa de motlle amb melmelada i un cafè amb llet, pobre si tenin de fer 100 kms però és el que hi ha.
L'organització posa a la nostre dispocisió esmorçar a les 7:30, veurem el que hi ha quan arribem.

Puntuals pujem al bus després de deixar l'hotel, després d'unes voltes arribem al lloc de sortida de la primera etapa, la Plaça de los Fueros, allà ja comença a haver-hi ambient, no massa però ja es respira i a més d'un ja li pujen les pulsacions.

La cosa es comença a animar doncs a les 9:00h es dona la sortida, uns 4-5 kms neutralitzats i llavors el que es fa, "marica l'últim".

Abans de sortir però, la fotografia de rigor, tot el grup al complert, de ben segur que l'arribada serà diferent.

Tot llest, després d'un petit tap, doncs tots em de passar per sota l'aro on hi ha el control del xip per saber els temps, comencem a pedalar, ens esperen uns 30 primers quilómetres trampa, planers, on la velocitat pot ser de vertigen i així ho serà.

Passem l'area urbana de Vitoria neutralitzats, amb el cotxe marcant el ritme, d'aqui ens porten a una via verda molt perillosa doncs a cadascun dels trencalls existents hi ha els tres pals al mig, 300 persones pedalant i més d'un al terra.

Només sortir, en Ricard s'atura doncs sembla que el neumètic del darrera perd aire, en Marcos es queda amb ell, en Miquel ja està a les primeres posicions, com a de ser i per la nostre banda, en Josep Mª, en Ramon i jo pedalem junts a un bon ritme.
Atrevessem petits nuclis com Otazu, Aberasturi i arribem a la primera pujadeta al Monestir de Nª Sra de Estibaliz, pujada a peu per una escalinata, n'hi ha que ho fan pel lateral asfaltat....., llavors baixada de corriol molt, molt lenta, jo penso que si anem així la cosa no anirà bé.
Passem Oreitia on els seus habitants ens aplaudeixen i animen. A partir d'aquí, cames, cames i res més que cames, ritme de 35 km/h voltant l'embassament de Ullibarri-Gamboa, unes vistes fantàstiques i més que l'atravessem per un pont amb base de fusta, d'un amb un.
El grup ja està força estirat.

Entrem a una zona de corriol o camí ràpida i sense complicacions per arribar al primer avituallament al punt quilomètric 31, al poble de Marieta-Larrintzar, aquí, no ens aturem doncs els tres tenim aigua suficient i no necessitem res de menjar.

A partir d'aquí, ja es comença a complicar i arriba la primera pujada del dia que ens portarà fins el punt quilomètric 40 al cim del port, on hi ha un repetidor.

Abans però, fem una zona de pista on es troba una font i un tram de pedra que el fem a peu, uns 50 m, llavors es torna a enfilar, jo m'avanço als dos companys i llavors els espero, avui no marxarè, des de fa dies que ho tenia decidit i més tal com tenia el bessó esquerra que per cert no em fa gens de dolor.

Un cop arribats al cim del port de Arriurdin, la boira no deixa veure res del que i pugui haver-hi sota, som al punt quilomètric 40 i el meu GPS s'atura, no tinc bateria, perfecte.
Pedalem pel dim del port per un camí trencat i amb alguna bassa d'aigua per de cop i volta començar la primera baixada del dia on la marquen com a zona perillosa i amb tota la raó, un pedregal de mil dimonis, adelanto un parell que van a peu per por de caure, arribo a baix després de no possar cap peu al terra i no per ganes de no fer-ho. Al cap d'una estona arriba en Ramon que també l'ha baixada i després en Josep Mª.

De moment els dos estan força bé tot i que en Josep Mª se'l nota cansat, ja protesta, però és la seva manera de fer, diu que comença a tenir rampas però tampoc pot ser molt important.
El prat d'herba baixa que atrevassem és fantastic, llavors comença una segona baixada, també pedregosa i les pedres molles, perillosa, la fem no molt ràpid, amb tot, en Ramon cau, m'aturo i deixo passar en Josep Mª que no ha vist res.
En Ramon s'ha fet un cop però tampoc li dona molta importancia.
Continuem baixant, passant per diversos "caserios" fins arribar a Urrexola on tenim un avituallament líquid. Aquí renovem els bidons i després de fer un petit descans i tornem.

El corriol que ens fan agafar està ple de pedres, arrels, paral·lel a la carretera, el noi del davant nostre cau sense fer-se mal però decideix deixar-nos passar, la baixada la fem força ràpids fins arribar a la carretera fins Aizkorta.

A partir d'aquest punt tenim uns 10 kms de carretera, al principi amb força pendent i després possant el plat 38, els companys comencen a estar cansats i a en Ramon la ma li fa dolor, però es continua pedalant. Les vistes des de la carretera ens deixen veure el corriol i com la gent el va baixant.

Fotos del grup, separats realitzades per l'organització

Per fi arribem al tercer avituallament, aquest sòlid i líquid, amb un plat de pasta per dinar, s'agraeix però no els dono molt de temps als companys ja que sé que si s'assenten més els costarà pujar el que ve.
Quan ja anem per marxar, arriben en Ricard i en Marcos, molt alegres i contents, sembla que ho estant passant bé i això és bó.

Els deixem ja que nosaltres anem fent.

La pujada fins el cim de Aizkirri per carretera es fa molt dura pels companys, llarga i feixuga, amb fortes rampes i quan ja deixem l'asfalt fem un petit baixador de pista per arribar a un encreuament, fer una curta pujada de fang i al girar veure l'horror que ens espera, tota la gent empenyent la bicicleta i pujant la muntanya empinada, son uns 300 m que es fan molt durs ja que el pendent és elevat.
Aqui les cames poden començar a patir de valent.

Aquí es patia de valent. Uns puntets son corredors

Un cop feta aquesta animalada entrem al Parc Natural de Aizkorni-Aratz, pista al cim i arribem a la part on s'han de fer uns 1.500 m a peu doncs està prohibit anar amb bicicleta, es a dir l'organització no ha aconseguit els permissos per poder fer-ho.
Per sort nostre, el tram es de baixada i les vistes són espectaculars.

Zona prohibit pedalar

Descansant

Tothom a respectar-ho, des del primer a l'últim

S'arriba a Kalparmuño, uns puja-baixa que fan mal, en Ramon comença a estar molt tocat, ja sigui pel cop a la ma, animicament i el veig cansat, no segueix el ritme de'n Josep Mª que s'ha refet una mica.

Un company de Porqueres

Velocitat

Ens dirigim al Paso de San Adrián on abans d'arribar-hi es fa un tram de via romana espectacular on l'equilibri es dificil de mantenir, amb totes aconseguim fer-ho amb algun peu al terra.

En Josep Mª per la zona de calçada

A l'entrada del Paso ja ens avisen que baixem doncs la zona és perillosa.
Al arribar-hi no ho dubtem i baixem, no cal arriscar, de fet veig molt i molt dificil fer-ho. El pas espectacular, la baixada de sortida també, unes quantes pedelades més i arribem a l'últim avituallament, al km 73 crec recordar, ens trobem a uns 1130 m d'alçada.

Ara si que veig als companys tocats, força. Amb tot, arriben en Marcos i el Ricard i decidim anar amb ells.

En Ramon en gris

En Josep Mª, refent-se

Comença un tram interior de bosc amb força fang, deixem en Ramon al davant per que marqui el ritme.
Els trams de bosc s'alternen amb pista amb vistes espectaculars, el paisatge és molt bonic.

En Marcos

El tres següents al darrera

Un cansat i l'altre tant alegre

El ritme no s'ha incrementat i per això en Josep Mª s'ha refet, en Ramon continua tocat i amb forts dolors.

Arribem al km.86, Oramendi, comença l'últim tram de baixada, pista en bones condicions per arribar a Aztiria on fem un gir sobtat i agafem la via verda que és l'antiga linia del tren vell.

Ull Josep Mª amb els rails, per sort no ha estat res. La via la deixem a Ormaiztegi, no veiem ningú per davant nostre, bé, al fons en divisem un i a partir del km. 96,3 comença un "salvese quien pueda", agafem carretera i em poso al davant del grup.

Com si fessim una carrera de crono per equips però sense relleus, les cinc bales vermelles van a una velocitat de vertigen, de tant en tant em giro i veig que tots quatre continuen pedalant com folls, com si res hagués passat, treient les forces d'allà on np n'hi han, que més dona queda molt poc i s'ha de donar tot.

L'entrada a Beasain, apoteosica, la gent pels carrers et dona anims i aplaudeix i l'entrada sota l'arc de les cinc bales, buf, pel que ho ha vist, segur que ha disfrutat.

Enhora bona companys, em acabat la primera etapa.

Posició i ordre d'arribada:

Miquel: 13è amb un temps de 6h 09 min
Xavi, Ricard, Marcos, Ramon i Josep Mª : del 77a 81è amb temps de 7h 32 min

En total, 2487 m de desnivell positiu i un total de 104 kms


A l'arribada en Ramon està tos, amb forts dolors a la ma. Decidim anar a les dutxes i avisar als serveis mèdics per fer una revisió.
Quan arriba el metge, aquest veu que el pronostic no és esperançador així que decideix enviar-lo a l'hospital per fer una placa.

De mentres, nosaltres ja més relaxats i tot esperant l'arribada de'n Pepe decidim anar a fer el Pinxopalo que ens ha regalat l'organització.
En Pepe arriba, aquest es felicitat doncs acabar no era fàcil.

La croqueta de bolets gegant i la canya es posen de nasos, de sobte ens arriba pel WS males noticies, en Ramon té una fractura a dos dits i per tant l'enguixen, l'Euskadi Extrem per ell ha acabat.

Decidim no anar al Breafing per l'endemà, de fet sempre hem de pedelar per tant no cal anar-hi.
L'estat animic dels companys no sembla pas del tot bó, més amb el cop que ens ha donat en Ramon però demà decidim sortir.

Per celebrar la primera etapa anem a sopar a un Asador, avui toca menjar bé i de quina manera ho fem.
Sardinetes marinades, Tomaquet marinat amb bacallà, Boletus amb rovell d''ou a la sal i de segon tres "costillas" amb pebrots del piquillo.
De postres, pressec al vi amb gelat de iogurt, dos ampolles de rioja i per acabar de rematar la feina Gin's per tots sis excepte en Pepe que fa un Ron amb cola.

Demà em de pedalar per pair tot això, ara toca anar a descansar al pavelló on el matalàs ens espera.