Apretant les dents

Tot i que el diumenge va ser desaprofitat per culpa d'una fina pluja que va anar caient en part totes les hores de claror, el cap de setmana va ser força profitós.

Un divendres amb una sortida curta, de fet es pot dir un puja i baixa i quelcom més per la muntanya del Angels, posta a punt de la bike ja que el dissabte en Miquel em convida a sortir conjuntament amb el seu company d'aventures a la TransAlp, en Joan d'Argentona.

Només en veure'l venir amb en Miquel m'en adono que la cosa avui anirà en serio, un persona amb un tipus semblant al d'en Miquel, més alt, però d'aquells que sembla que no han fet mai res i porten més quilómetres a les cames que qualssevol altre.
Anant pedalant, m'explica que ja fa uns 25 anys que va en bicicleta, ara en té 43, molt més btt que de l'altre, participant ultimament a 2 TransAlp, una selva negra (5 etapes), dues Euskadi Extrem i d'altres que ja no recordo, 24 Doce, etc..., es a dir tot un palmarés ultimament ja que això és amb els darrers anys.

Em comenta que la Selva Negra es potser millor que la TransAlp ja que no hi ha tant desnivell, a més només són 5 dies de competició i els quilómetres són semblants, res, només comentar-vos ho.

En Joan li agrada corriolejar, de fet està acostumat a sortir en sol·litari per Argentona i ens diu que ell, pot atrevessar les pistes però no fer pista, amb això ja està tot dit. Li comento el tema de Sant Vicens del Montalt, doncs és el més pròxim que he recorregut i em diu que és el terreny i els corriols semblants, del mateix tipus, jo els recordo molt, molt divertits i ràpids.

Em fet pujades dures, tant sols pujar a Montigalar i a un ritme alt ja ho diu tot, feia temps que no pujava de les 160 bpm i he arrivat als 166, això vol dir que m'han fet exprimir, darrera seu l'anava controlant amb el tema pinyons, observant com gestionava i molt bé el plat petit i no passant dels 3,4 primers pinyons, es clar que l'assumpte canvia portant dos plats i una 29, tema que ell estava molt interessat i que de fet serà la seva propera bike ja que anant on a anat i veient el que ha vist ja n'ha tingut prou per decidir-se.

Sort per a mi que en arribar els curts trams sense pendent o per pedalar a tope, en Miquel afluixava el ritme i podiem anar xerrant, això és un punt a favor del guia, llavors però tornava a apretar, sempre però controlant que ningú es quedés, en aquest cas el més fluix que era jo.
Fins i tot he hagut de fer una queixilada a la barreta que portava per si de cas, m'ha anat bé o això és el que m'ha semblat.

Sort també que la ruta la coneixia i sabia el que tenia al meu davant i el que quedava o no, en Miquel pot improvisar en qualssevol moment, de fet sabia que tornaria entre la una i les dues però, es clar, quan surts amb dos monstres i apreten una mica, t'agrada seguir-los.

Sense cap incidencia, un dia que em vist una ullada de sol i que en els últims 5 quilometres ens em mullat, no molt però en ha enganxat. Això sí, baixant per la font de l'Alau, les pedres molles de la part de la riera s'havia d'anar en compte, els neumàtics s'han de saber dossificar com diuen a la F1.
Una coincidencia amb dos bikers descenders, amb bikes de 160 mm, amb tot, es clar que a la baixada ens podien haver deixat, no obstant al corriol ja no els hem vist més, són les ventatges d'anar amb una bike més lleugera i practica, sobretot a l'hora d'aixecar-la per vencer els troncs de mig al corriol.

Voltant els 50 kms, amb uns 1.350 m de desnivell positiu, zones molt lentes, d'aquelles on has de traçar bé i has de saber posar la roda on cal.

Una bona sortida, en Joan ens comenta que ens espera, així doncs estaré al aguait pel dia.

Us deixo el perfil de la sortida encara que tampoc sigui molt significatiu del que ha estat.

Avui, dia de descans que vaig seguint des de gener, he bescanviat els hàbits i com que ahir al menys amb la btt no vaig sortir, això no vol dir que fes d'altres, he decidit fer una escapada, fosc, amb les dues llums, el sigma power al manillar i el karma al casc.

Una sortida sense história, de fet una sortida de nit i en sol·litari, jo vaig a assegurar, vull dir que no arrisco fet de que no em conegui molt bé la trialera o el corriol, així doncs, decideixo pujar als Angels abans, passant per Juià, l'ermita de Sant joan Salern i pista fins amunt.
Baixo per Can Valldemia i torno a pujar, tot per camí ample, finalment baixo fins Sant Martí Vell.

Sense cap incidencia, una hora i mitja pedalant. Una temperatura intermitja, vull dir que amb el maillot curt i maneguets he pujat bé, llavors per baixar m'he hagut de posar el paravents, però es que estem a mitjans novembre...

La blur, l'escollida per fer les nocturnes, de fet és l'única acostumada a fer-ho.