PER TRIAR I REMENAR

Ara ja fa més d'una setmana que no publico cap entrada al blog, no per que no hago sortit i realitzat força aventures, potser més per mandar a fer algún escrit que a res més.
Una semana plena de noventas que us anidé presentant de mica en mica, tampoc cal fer-ho tot de cop.

Una semana que ens i m'ha servir per possar-nos a lloc i potser baixar-nos les espectatives que teniem encara que aquestes i són i per tant són vives i això és bó.

Una setmana en que en Ramon no ens va acompanyar el dimecres, per tant unes sortides sempre o bé sol o bé amb en Miquel, excel·lent guia i company, que sap portar-te i esperar-te en els moments que cal.

Vaig començar la setmana amb una sessió al bkool on, vaig fer la pujada a Montserrat, curiós el fet que només he estat un cop a aquest sagrat lloc i no ha estat amb la dona així que com diu la dita, encara no estic ben casat.
La pujada és dura, encara més ja que els primers 20 kms són tota l'estona puja i baixa fins arribar a la pujada final, més dura amb el bkool doncs no et mous del lloc, de totes maneres, una altre manera de moure les cames.

El dimecres, sortida amb en Miquel, sortida curta, el temps en que estem tampoc ens permet més, això sí, portser més estona ajupits agafant bolets que res més, l'únic destacable, la bossa plena de pinatells, però un parar arrancar continu que també fa mal a les cames.

Divendres vaig sortir sol, aquest cop però no em vaig deixar el Power led i molt millor, ara sembla que cada divendres l'hauré d'engegar, de fet aquesta setmana també un altre dia el vaig fer servir, no sí ja l'amortitzaré.
Un divendres força més dur que el dimecres, no obstant també amb la armilla plena de bolets, es que no els puc deixar allà a la muntanya a la vista de tothom i que ningú els veu, millor nets i menjats.

La tónica d'aquests dies.

Un dissabte i diumenge de sortir en sol·litari, sempre voltant la muntanya dels Angels, sortides vorejant els 35-45 km, dures, amb un ritme al principi dur, llavors més suau, un bon entrenament.

Dilluns, com que faig pont i en Miquel també, quedem al matí i sortim, avui decidim no aturar-nos a buscar bolets, la sortida doncs serà dura.

Una sortida pujant unes rampes dures, molt dures, del 27%, per acabar pujant Montigalar amb la mtb a coll, si no no cal pujar-hi, no té sentit.

En total, només per escalfar motors per l'etapa del dimarts varem fer 49 km i 1.382 m de desnivell positiu, algun corriol nou, dur, sobretot pel terra, ciclable excepte una baixada que jo no vaig fer, en Miquel sí, només faltaria.

Bones vistas del Golf de Roses, des de Montigalar

La Ghost i la Blur al cim.

La part dura d'aquests dies d'entrenament arribaba ahir i potser i arribaba massa carregat, cansat, però de fet no ho vaig notar, tot el contrari, durant tota la sortida em vaig sentir molt fort i vaig disfrutar molt i molt, es clar que també vaig patir i molt.

Es la primera etapa de la Transpyr, en aquest cas, escurçada ja que varem sortir de Pont de Molins, més que res per que el promig del blogaire que varem agafar la ruta per penjar-la al GPS va ser de 10 hores, per tant arribariem de negre nit i com que no sabiem el que hi havia varem decidir de retallar 20 kms.

Així doncs el grup format per en Ramon, Miquel, Ricard, Marcos, Pepe i jo, integrats per 5 26s i una sola 29ou decidim pendre el repte.

La sortida a Pont de Molins freda, 6 ºC, el cel un xic encapotat, són les 8h i comencem a pedelar, comencem amb uns corriolets perfectes per fer el mtb, ens endinssem pels boscos de Llers, caçadors que no ens volien deixar passar, exagerats per mi, però sempre s'ha de vigilar amb qui porta una arma a les mans.

Anem deixant pobles com Cistella, Lladó, ens toca atrevessar el Manol, jo i d'altres ens descalçem i l'atrevessem doncs el cabal i profunditat era elevat, en Miquel i en Pepe acaben amb els peus molls, però molls, una bona lliçò per anar tota la ruta amb els peus gelats.

El recorregut sempre va pujant, amb una primera part que es pot fer molt ràpida i que pots acabar pagant-ho al final, nosaltres però sempre a un ritme constant, no molt ràpid, però vigilant els temps.

De tant en tant reagrupament del grup.

Esmorçem i de fet l'únic àpat del dia, jo un entrepà de formatge, això al mig del bosc després d'una forta pujada.

Un dels pocs trams que varem tenir de fer a peu.

Jo, en particular anava amb una idea erronia del que podia ser una Transpyr, i tinc de rectificar i dir que la primera etapa al menys, es dura ,molt dura, amb força corriol, més que una TransAlp, amb pista, camins i força asfalt, les pujades però, no tant ni molt menys llargues com als Alps, segons en Miquel, diferent, per ell, millor el nostre territori.

Arribem a pistes pedregoses que ens porten fins a Beuda, a partir d'aqui començem a enllaçar trams d'asfalt  i pista que ens condueixen fins Sales de Llierca, abans però en una baixada complicada i molt pedregosa tinc una caiguda que em fa possar la cama dreta forçada al terra, de fet ahir em notava quelcom, avui més doncs dec tenir un petit trencament fibrilar al recte de l'abductor.

A Sales de Llierca fem una petita aturada al pont romanic.

A partir d'aquest punt ens endinsem per asfalt cap a tortellà, Montagut i anar a trobar la carretera que ens condueix cap a Oix, la pujada fins a aquest poble dura, uns 4 kms que no s'acabem mai.

Abans d'arribar-hi però, fem un baixador fins el poble per una trialera molt "guapa".

Bona representació de Santa Cruz Bikes

Es a partir d'aquest punt que en Pepe comença a defallir, tot ajuntat peer una perdua d'aire a la roda del darrera i que finalment acaba per possar una camara, de fet l'única incidencia de totes les bikes.

Fem un refrigeri a Oix, només això, una cola o una cervesa, a escollir, ens queda una llarga pujada i un total de 27 km per arribar a Camprodon, són les 14:30h, així doncs no tenim molt de temps si volem arribar de clar.

La pujada des de Oix fins un trencall a l'esquerra d'uns 7 kms es fa dura, molt dura, una pendent constant del 10% fa que en Pepe puji a un ritme molt baix, els que ens esperem agafem fred i cada cop costa més arrencar- parar.

Pujant, unic punt de calor durant la sortida

Bones vistes, aturats esperant

No arriba ningún, en Miquel va a buscar-los

En Marcos, el primer en arribar, ho pagarà més endevant

La pujada deixa tocats a molts, ens ensenya que em d'estar molt mentalitzats, no es fàcil i no estem acostumats a pujar per asfalt i menys tans quilòmetres.

A partir de que deixem l'asfalt ens quedem uns 12 quilòmetres de pujada, una primera part dura, amb molta pedra al terra, molt dura, en Miquel i jo en sol·litari, la resta pel darrera es defensen com poden, al seu ritme, que no es baix, en Pepe a peu i alternant.

Obrim el portal per esperar les companys.

L'arriba dels companys cada cop es fa més dura, el sol ja comença a baixar i l'alçada en que ens trobem, prop dels 970m fa que l'aire sigui fred i es comenci a agafar fred, tant al cos com als peus, de fet crec que en Miquel amb un peu moll des de atrevessar el Manol, el deu tenir congelat, jo si fos ell li tindria.

Els Trasserra en mig d'un paisatge fabulós

En Ricard fent temps.

Ja sóm quasi al cim i les coses es veuen d'una altre manera, en Marcos arriba en força molesties a les cames, en Pepe no arriba, bé si que ho fa, més mort que viu, els altres, en bones condicions, o al menys així ho aperentem.

Ens toca fer uns 10 km de baixada fins Camprodon, l'aire comença a ser fred, jo només en tinc al final de la baixada a les puntes dels dits, de fet vaig amb guants d'estiu, llargs però fins. als peus començo a notar fred.

Comença a apagar-se el dia.

En Ramon amb la TallBoy, abrigat

Territori Isards. La Ibis descansant

A la fi, arribem a Camprodon, l'encesa dels llums és irremediable, ens ha mancat uns 40 minuts per arribar de clar, però l'etapa l'hem acabat, en Marcos amb moltes molesties, en Pepe ara se sent valent però ha patit lo seu, la resta cansats.

Un total de 90,85 km des de Pont de Molins fins a Llanars on ens hem aturat.

10 hores de trajecte, de fet però 6h47 min de pedalar, la resta aturat per esperar als companys, aturat per fer l'entrepà, fer la cola a Oix i poca estona més.

Un total de 2.369 m de desnivell positiu i 1.430 m. negatius.

Equipat amb Assos Tk607, Jaqueta Air 851 i jersei interior X-Bionic de manega llarga, mitjons compressport bike, buff a la sortida i a l'arribada i sabates Sidi Dragon, a l'arribada fredes, ja necessito fer el canvi.

Equipació perfecte dons es pot dir que només he tingut calor a la pujada sortint d'Oix.

El punt negatiu el tinc a l'alimentació, només l'entrepà d'esmorçar, 4 troços de barreta energètica que en sumen una i una cola, el bidó de 750ml d'aigua encara n'ha sobrat un xic.

Tinc i hem de millorar aquest punt si volem arribar en condicions, ens manca molt.

Avui em sento bé, de fet encara es possible que aquesta tarda estiri les cames, poc recorregut.

Es pot dir que pel quilometratge fet no em tingut cap incidencia, només un petit talla a la coberta del darrera de la mtb del Pepe que el líquid no ha tapat i hem hagut de possar camara, la resta perfecta, tot i l'aigua i el fang que em trobat.

Queda molt, molt per fer...........