MASSA AIGUA

Per completar la setmana, dos dies més, tal i com estava previst. 

Ahir dissabte, una jornada de muntanya, dura, amb fortes pendents, a més, combinació amb trekking per agafar bolets, deixant la bike amagada dins el bosc i endinsant-me dins el mateix.

Totes aquestes parades que ara ja porto un parell de setmanes fan més mal que bé, tornar a arrencar després de caminar ajupit per dins el bosc costa i molt, dic caminar ajupit pel bosc per no dir ficar-me dins la selva per que en realitat els nostres boscos cada dia són més selva.

Tal i com mostra el perfil d'ahir, la pujada als Angels per una banda no gaire comú, llavors voltant per Montnegre i arribant fins Puig Estela per acabant baixant per una trialera fins la Font de l'Alau on, una part de la mateixa encara no tinc la confiança per fer-la al damunt de la bike.

Al perfil correspont al tall dret prop del punt km.22, a partir d'aqui aigua i pedre molt molla, una part ombriola i amb la riera que la creues continuament.

Avui, un MTB diferent, un MTB de cadencia, on el pedalar sempre és la norma, és el que té anar a fer-ho per l'altre banda del riu Ter.

Direcció cap a Flaça, segueixo paral·lel a la via del tren i m'endinso direcció Sant Llorenç per començar a enfilar per trobar les trialeres que em condueixen a Foixa, aigua per tots cantons, no faig la part final de la trialera doncs el camp d'uns 100 m per atrevessar és un bassal de fang, segueixo pel camí fins trobar la carretera.

Al cap de pocs metres d'acabar les trialeres, torno a pujar per anar a buscar la pista que em condueix a la presa de Colomers. Sóc a Colomers, pujo per dins el nucli urbà i arribo al cim del dipòsit d'aigua potable, ara toca corriolejar, quin goig!, el terreny perfecta, fins qüasi arribar a Les Olives.

No arribo a aquest nucli, continuo per la piscina de Vilopriu i faig uns magnífics tobogans, arribo a Pins i sortint d'aqui em trobo la pujada del 16% ara asfaltada fins Gauses, llàstima!.

D'aqui per carretera, una 2,5 km fins arribar a Camallera.

A partir d'aquí enllaç amb diferents camins fins trobar la part baixa de la riera, l'he creuat bé però pujar la pujada ja ha estat una altre cosa, el fang, enganxòs m'ha trait i he posat peu un parell de cops, la part final en bones condicions m'ha permès arribar al cim.

Un cop dalt, he seguit per baixar per la banda de la riera, on les fulles i humitat són la tónica, fins topar amb un doble tronc on el primer sí però el segons m'ha patinat el neumàtic davanter i per terra, sort que aquest està tou.

Superar els dos troncs, tasca no fàcil

Segueixo pujant, per enllaçar més camins per arribar a Sant jordi, ara però en qüestió de 200 m he quedat més brut que en els 40km que portava fins ara, el cami degut a les roderes dels tractors està plè de fang i aigua, quin merder.....

Superat aquest punt arribo al poble, continuo direcció Sobrànigues per atrevesar la passera, il·lús de mí.

al mig de la mateixa una furgoneta aturada, l'amo esperant, la grua que arriba al moment i amb penes i treballs la treu de la mateixa, em diuen que la corrent al mig és molt fort, ells s'aguantaven amb el camió per treure la furgo que, ja aquesta nit els bombers els han tret del cotxe.

Decideixo no creuar a peu i fer més volta.

La grua treient la furgo a Sobrànigues.

Torno direcció a Colomers, paso per la presa i segueixo per la dreta cap a Sant Llorenç de les Arenes fins trobar la carretera que em porta a Flaçà, a partir d'aquí, Mollet i el meu destí Bordils.

60,32 km i 990 m de desnivell positiu, a 20 km/h

Sense incidencies, la TallBoy, enfangada fins el seient, continuarà així, només netejo cadena, pinyonera i roldanes del canvi.

Les Sidi molles, s'aixuguen al sol.