Avui ha tocat Bordils, la sortida dels companys de Girona, encara que faltava en Pepe han volgut venir per els meus terrenys, així que a les 8 h s'han presentat en Ramon, en Ricard i en Marcos que juntament amb el guia, en aquest cas jo formavem un quartet ràpid, matador, inapelable.
Hem començat ascendint cap al diposit d'aigua que subministra al poble, continuant baixant pel cementiri de Juià i fent el recorregut al revés de la Copa Gironina, en aquest ultim tram, amb aquest puja i baixa ja hem escalfat, jo diria que calents, calents del tot, doncs el ritme no era de passeig, més aviat ràpid, no de competició però ràpid.
Seguim ascendint pujant pel camí vell dels Angels i quan aquest s'acaba en comptes de continuar-la hem anat a la dreta per fer el camí de sota i fer un parell de pujadors que han acabat de rematar-nos, les pendents eren dures i el ritme també.
Sortim a la pista i tornem a enllaçar amb el circuit Copa, ara, fem una baixada que ens porta al camí de Can Valldemia i continuem cap a la Font Pixarrella, un cop a 4 camins baixem, ara molt ràpids, la pista ens ho permet, el terreny està en perfectes condicions, però tot lo bó s'acaba i ens torna a tocar a pujar, cada cop costa més, els pendents són de l'ordre del 10-15%, s'acaba, enllacem amb una trialera de pedres i una excel·lent baixada, arribem a la crta. que porta a Madremanya, ràpids, ja s'ha acabat els tram de pujada, ara ens queden corriols, caminents i evidenment alguna rampa entre mig dura, es el que i ha.
Sortim de Madremanya i enllacem al corriol de baixada ràpid fins a l'alçada de La Pera, no veient-la en cap cas, ens toca emberdissar-nos, quin cami de pujada, i el corriol que l'ha netejat una sola persona doncs és l'unic pas, agrair-li, bona feina, corriol, corriol i corriol, ull amb els canvis és la consigna, s'ha de ser fi traçant, per fi acabem a la pista però s'acaba, ara un cami ràpid fins portar-nos a l'últim tram de pujada, la linia i linia fins l'ùltima torre, ja estem baixem per mig del terreny, intuint un corrioel fet per... mi, sóc l'únic que i passa, llavors toca baixada, ràpid, tinc de cumplir l'horari marcat pels companys, a les 11 a casa, són les 10:45, OK.
Sortides així, en desembre, amb manega curta i en Ricard amb pantalons d'estiu és un plaer, encara que crec que no és normal, una mica de fredor també és bona, de fet avui, feia calor, sort que ja veniem dels dies anteriors que ja sabiem com teniem d'anar.
He vist en Ramon fort, els gran tenim un punt més, és l'edat, quan arribin els altres dos als 40 llavors tindran aquest punt, el seguirem mantenint nosaltres dos o ens supereran?
El ritme que s'imposa a Bordils no sembla ser el ritme de Girona, i més en una sortida trenca cames com la d'avui en cap cas per més o menys, però és un ritme, si els companys el segueixen, jo m'esforço a mantenir-lo, si no, afluixo, si no, seran ells que m'hauran d'esperar.
Ara toca el "tornareu", i quan torneu, a lo millor ja hi hauran canvis ( que optimista ), llavors serà una sortida 29er, no cam avui que ningú s'ha atrevit a portar-la, això sí, el panorama era el millor, dues Santa Cruz Blur, una LT i una XC, una Ibis Mojo carbon i una Intense Tracer, buahhhhhhhhhh, per plorar, i sempre en volem més i més.
La propera serà aproximada a la d'avui, però no es pujarà tant seguit com la primera part, encara més, com diu en Marcos, trencacames, es clar però que Sant jordi ja ho coneixes, però i sempre hi ha un però jo sé més corriols dels de la cursa, una unió de les diferents curses.....
Incidencies: Cap.
33 km, 1.106 m de desnivell, un IBP de 107, una alçada màxima de 378,6 m i només 4,28 km de plà, es a dir un 13% del total, segons l'index 15 min 20 seg planejant, 53 min baixant i 1h 20 min pujant, es a dir em pedelat durant 2h 29 min.
Bona informació la que podem extreure de l'analitzador del IBP.
Podríem modificar el títol i posar-hi “Fast & Furious” ja que ha estat mes això que un altre cosa.
ResponEliminaBona sortida, amb bon ritme, per bons camins, pistes i corriols, sempre buscant l’anar ràpid, gairebé al límit, (al menys al meu) on les sensacions eren les millors al rodar amb la bike.
La temperatura si be era agradable, en cap cas es la que es correspon per l’època de l’any a la que estem.
No se si podríem definir el meu estat com a fort, sense dubtes millor que els darrers dies, en els que el pedalar en moltes ocasions se’m feia feixuc.
No sé si es l’edat o no, crec que si be l’edat ens dona més resistència, l’estat de forma general es el resultat del treball que es va fent. Un treball d’anys de pedalar, que en el nostre cas no respon a un pla d’entrenament, ja que l’únic entrenament es sortir a pedalar quan podem.
Mirar de que no ens deixin enrere es i serà un al•licient en el nostre dia a dia, de fet tot i que no es tracta de qui va a davant o darrera, tots ens tenim als altres com a referència del nostre estat de forma.
Mentre que pugem sortir en grup sense diferències molt grans ja està be.
Sobre les bikes de la sortida tens tota la raó, es la costum de sortir sempre envoltats de molt bones bikes el que fa que no hi parem atenció. Realment costa trobar un grup de bikers equipats amb eines com les del nostre grup.
El pitjor es que no he fet ni una trista foto del grup, cap foto per recordar-nos que el que tenim es extraordinari.
Jo ja estic preparat per tornar-hi.